Els dissenys de Raï Nembla fets per a la ciutat de Oualidia (Marroc), estan inspirats en la bellesa de la seva platja, que amb una segona fila de roques que s’alcen a uns 100 metres de la costa, crea una llacuna quasi paradisíaca.
En la cultura àrab, la màxima expressió de la bellesa, la cosa divina que no es pot representar, s’expressa sovint en dibuixos geomètrics i representacions tipogràfiques, d’aquí també que en tots els dissenys la tipografia n’és una part essencial.
Agafant aquesta premissa com a punt de partida, el primer disseny vol ser una representació abstracta de la lluna, amb una onada feta “d’àrab” que l’hi ve per darrera, i està a punt d’engolir-la. A la lluna, que queda al centre de la imatge, hi ha superposat un escrit en àrab on posa ‘Oualidia’ en un costat de la circumferència, que li fa a voltes d’ombra.
La “onada d’àrab”, l’he representat seguint una idea conceptual: Com va representar sintèticament Hokusai al seu famós quadre “La gran onada”, les onades són elements eminentment fractals. Els fractals, la geometria de la naturalesa, poden definir-se gràficament segons la propietat que els motius es van repetint a escales diferents. Desenvolupant aquesta idea, vaig agafar tot de paraules escrites en àrab per, fent-ne una composició crear un galimaties sense sentit, però amb aparença a escrit en tipografia aràbiga. Vaig anar repetir parts d’aquest motiu a diferents escales per crear aquest “efecte fractal”, i finalment la “onada d’àrab.
El segon disseny representa, en una abstracció més figurativa, les dues roques que serveixen de porta per on entra el mar a la llacuna de Oualidia, l’onada entra per aquesta escletxa porta escrita la paraula Oualidia i per dins de les “roques” hi ha una espècie de sanefa que també podríem confondre amb tipografia.
